És purna la vivor d’enginy, la persona espavilada. Corren temps difícils i segurament compromesos però palpitants i també esperançadors; més que mai, doncs, ens urgeix la bona gent, les persones despertes i solidàries. No volem més cendres ni brases fumejant enlloc, sinó focs encesos i vigorosos a cada cantonada, escalfant els cors i les llars, cases sempre obertes als qui no tenen on aixoplugar-se. Som éssers incandescents i podem il·luminar-nos els uns als altres, fent-nos més planer aquest passeig.

En un món de grandiloqüències i grans aparadors, reivindiquem la transcendència de les engrunes. Què seria d’una gran recepta sense el pessic de sal, un toc picant, la mica de sucre, el tros de canyella, un xic de mel, la gota de llimona i el bocí de pa per acompanyar?

Volàtils i efímerament lliures, us fem arribar la nostra oferta humil: la nova edició del Festival Espurnes, a Llagostera: un tastet variat de propostes musicals i artístiques, cuites a foc lent arreu dels Països Catalans, que poden esdevenir banda sonora dels dies convulsos que ens toca viure i enllumenar els reptes diaris -individuals, comunitaris- mentre crema, sense treva, la Vida.

ECB